Repercussió en l’estat de les persones del centre de dia Ana Ribot, després de 2 mesos i mig de confinament (16 març al 1 juny)

Pàgina Oficial de la Fundació Ana Ribot

Repercussió en l’estat de les persones del centre de dia Ana Ribot, després de 2 mesos i mig de confinament (16 març al 1 juny)

3 agosto, 2020 Blog fundacio 0

Ningú de nosaltres podia imaginar-se a principis d’aquest 2020 que un nou virus anava a capgirar tota l’organització i funcionament, no sols del nostre centre de dia, sinó de tota la societat a tots nivells: sanitari, social i polític, de tot el país i de tot el món.

Passades les primeres setmanes d’angoixa i incerteses a nivell organitzatiu, l’equip del centre de dia torna a posar-se en marxa (amb el temps que te disponible) i comença a fer seguiment de totes les famílies de les persones del centre de dia……i ens trobem amb un denominador comú: les persones estan empitjorant de forma molt evident en tots els aspectes: físic, cognitiu i emocional. La manca d’estimulació diària i constant que es du a terme al centre de dia està comportant un deteriorament i un empitjorament que afegit a la sobrecàrrega que estan patint els seus cuidadors, principalment els que conviuen amb persones amb Alzheimer, els està portant a fer ingressos precipitats a residencies.

I ens adonem que és el moment d’analitzar cóm estan aquestes persones del centre de dia després de 2 mesos de confinament i aturada general, en la que han abandonat la rutina activa diària que es feia al centre de dia i que “aparentment” els estava ajudant a mantenir les seves capacitats físiques, cognitives, emocionals, i, conseqüentment, mantenia la seva autonomia funcional. El programa que es du a terme al centre de dia te com objectiu treballar i activar les diferents capacitats: físiques, cognitives, funcionals, emocionals sota la premissa de que per mantenir i frenar el deteriorament en les persones grans hem de treballar diàriament aquestes capacitats, com si es tractés d’una rehabilitació en la qual l’objectiu es aquesta estimulació diària. El treball en diferents grups i a la Unitat d’Alzheimer ens permet adaptar les activitats concretes a cada nivell, es diferent l’activitat d’estimulació cognitiva que es du a terme amb el grup sense deteriorament que la que es fa amb un grup de la Unitat d’Alzheimer que presenta un deteriorament cognitiu moderat-greu.

Es va confeccionar un qüestionari amb dos parts: una primera part on el familiar o el propi usuari havia de valorar a nivell qualitatiu l’estat físic, cognitiu i emocional (millor/igual/una mica pitjor/bastant pitjor/molt pitjor) comparant amb abans del confinament, i una segona part on s’havien de respondre 3 test valorant el moment actual: un d’autonomia personal (Barthel), un de trastorns conductuals adreçats a persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer (NPI) i un adreçat al cuidador que mesura la seva sobrecàrrega emocional (Zarit).

S’han portat a terme 66 entrevistes telefòniques realitzades per dos professionals del centre de dia, des del 25 de maig al 12 de juny.

Els resultats han estat els següents:

  • Han respost a les entrevistes:
    • Persones del centre: 16
    • Cuidadors principals: 61
      • Parella: 12 ( 6 marits i 6 dones)
      • Filles: 33
      • Fills: 10
      • Jove: 5
      • Neboda: 1

S’ha de tenir en compte que ha hagut entrevistes on han participat tan la persona com el seu cuidador, principalment en el cas de persones que no presenten deteriorament cognitiu han estat elles les que s’han autovalorat i el familiar de referencia ha respost al test de sobrecàrrega del cuidador. En els cas de persones que presenten deteriorament cognitiu o demència tipus Alzheimer en estat moderat, ha estat el familiar cuidador principal el que ha respost a totes les preguntes.

Gènere del cuidador principal: 45 dones i 16 homes

Es van plantejar valoracions globals de l’estat físic, cognitiu i emocional de la persona, sempre comparant amb abans del confinament.

Estat Físic

                              50% esta igual

                              50% ha empitjorat:

                                               *31% una mica pitjor

                                               *16% bastant pitjor

                                               *4% molt pitjor

Estat Cognitiu

                              43% esta igual

                              57% ha empitjorat:

                                               *43% una mica pitjor

                                               *9% bastant pitjor

                                               *5% molt pitjor

Estat Emocional

                              9% esta millor

                              41% esta igual

                              50% ha empitjorat:

                                               *27% una mica pitjor

                                               *18% bastant pitjor

                                               *5% molt pitjor

Test de Zarit

Aquest test ens ajuda a mesurar el grau de sobrecàrrega que presenta el cuidador. En aquest cas, el van contestar 62 cuidadors o familiars dels usuaris del centre de dia i els resultats han estat els següents

55% dels cuidadors entrevistats presenten sobrecàrrega, d’aquests el 35% pateixen una sobrecàrrega intensa i un 20% una sobrecàrrega lleu.

Escala Barthel

Aquesta escala permet valorar l’autonomia funcional (va des de la dependència total a la independència, segons la puntuació obtinguda) de la persona gran i els resultats han estat:

En el moment de la valoració, el 41% de les persones presentaven una dependència moderada/greu.

Si comparem amb la última puntuació obtinguda en aquesta escala que tenim al centre que tenia el 85% dels entrevistats (56 persones), el 37% de les persones presentava una dependència moderada/greu i el 28% ha empitjorat la seva dependència funcional.

NPI

Es un instrument que ens permet obtenir informació sobre la presencia de símptomes neuropsiquiàtrics i conductuals en persones amb Alzheimer o altres demències. Explora deu aspectes diferents: deliris, al·lucinacions, disfòria, ansietat, eufòria, agressivitat, apatia, irritabilitat, desinhibició i conducta motora anòmala.

EL van respondre els familiars de 35 persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer o qualsevol altre tipus de demència.

El 34% dels enquestats manifestaven que el seu familiar presentava trastorns conductuals moderats.

El 6% presentava trastorns conductuals greus.

Els trastorns conductuals més habituals han estat:

El més habitual ha estat l’apatia,

En segon lloc la irritabilitat

En tercer lloc els deliris i en quart lloc l’agitació

Els trastorns conductuals són els causants del 90% dels ingressos a la residencia de les persones amb Alzheimer o altre tipus de demència.

Els resultats d’aquest petit anàlisis ens confirmen, una vegada més la importància del treball constant i diari de l’estimulació integral que es du a terme al centre de dia Ana Ribot; com repercuteix directament en la pròpia persona gran i millora la seva qualitat de vida, i a la vegada, la del seu cuidador. El portar a la persona al centre de dia alleugera la càrrega que en molts casos suporten els cuidadors.

Defensem amb determinació el paper tan important que poden fer els centres de dia de persones grans que pateixen algun tipus de dependència física, cognitiva o social, com alternativa a la residencia, per mantenir a la persona a casa seva, al seu entorn familiar, social i comunitari. Sempre i quan els centres de dia funcionin com a centres d’estimulació i activació amb activitats, tallers diversificats i atractius per les persones grans i amb els professionals adients i qualificats per dur-lo a terme.

Angels Saldaña

Directora de la Fundació Ana Ribot

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Catalan Catalan English English Russian Russian Spanish Spanish