Tallers Unitat d’Alzheimer

Els diferents tallers duts a terme de forma regular al llarg de tot l’any són:

 

1. Orientació a la realitat i estimulació cognitiva

L’orientació es realitza amb l’objectiu d’estimular els processos cognitius i mantenir a la persona orientada en l’espai i el temps actual. Es treballa a primera hora del matí per orientar-los en  el temps i l’espai on es troben, comentar les properes activitats i/o novetats que hi ha al centre, el dia de la setmana, del mes i l’any, la ubicació del poble on viuen, on està el centre, l’estació de l’any, les festes del calendari, parlem del temps, dels aliments de la temporada… També es comenten algunes notícies d’actualitat  i aprofitem alhora per recordar vivències o esdeveniments del passat (com celebràvem a casa la setmana santa, quins eren els dolços típics, on celebràvem el cap d’any…).

Al taller d’estimulació cognitiva es treballen les següents capacitats cognitives:

  • Llenguatge o expressió verbal.
  • Atenció i concentració: capacitat per seleccionar els estímuls útils.
  • Apràxies: capacitat de control i domini del gest i el moviment
  • Agnòsies: capacitat de percebre i reconèixer estímuls visuals, auditius, tàctils, olfactius, gustatius.
  • Raonament abstracte.
  • Orientació en el temps i en l’espai.
  • Memòria com l’eix de totes les capacitats cognitives: capacitat de retenir la informació del present, passat i futur i la principal que es perd al llarg de la malaltia d’Alzheimer.

Els objectius terapèutics específics de l’estimulació cognitiva es poden resumir en:

  • Estimular i mantenir les capacitats mentals.
  • Estimular i facilitar l’expressió, la comunicació i l’orientació a la realitat.
  • Evitar la desconnexió de l’entorn i enfortir les relacions socials.
  • Donar seguretat i mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, així com potenciar la seva motivació.
  • Estimular la pròpia identitat i autoestima.
  • Minimitzar l’estrès i evitar reaccions psicològiques anormals.
  • Millorar la qualitat de vida de l’usuari.

El material que s’utilitza és divers i intenta ser motivador per la persona: es fan servir fitxes escrites adaptades als usuaris, depenent de si saben escriure i llegir, o necessiten consignes molt senzilles per realitzar els exercicis proposats; es realitzen jocs cognitius que ens permeten treballar àrees com l’atenció i percepció, fent servir materials específics (per exemple es proposa que separin peces d’un determinat color, que les ajuntin segons la forma o que completin un dibuix). A altres sessions es fan activitats de tipus oral, on es treballa de manera grupal, per potenciar les àrees  com la memòria i el llenguatge (la dificultat de les consignes està en funció del nivell cognitiu de les persones que hi participen per a fomentar el seu interès i participació).

Aquests dos tallers són molt importants per les persones que es troben en un estat moderat d’Alzheimer, a l’estimular les diferents capacitats cognitives com l’orientació, la memòria, el llenguatge, l’atenció, la concentració, el raonament, etc. que són les que s’estan deteriorant durant aquesta fase de la malaltia. Aquesta feina constant i rutinària d’activació cognitiva comporta un manteniment d’aquestes capacitats i un alentiment del seu deteriorament.

2. Psicomotricitat

“L’activitat física regular proporciona tants beneficis per a la salut com psicològics”. En relació a la salut, és obvi que l’exercici millora la capacitat respiratòria, disminueix el colesterol sanguini i la tensió arterial, facilita el metabolisme dels hidrats de carboni, manté la massa òssia i l’assimilació de calci, manté les funcions del sistema nerviós. A l’àmbit físic preveu les caigudes i millora la funcionalitat, tanmateix millora en general la seva qualitat de vida, l’estat d’ànim i afavoreix les relacions personals.

La psicomotricitat es du a terme diàriament amb el grup de persones amb demència moderada, d’una manera agradable i suau, adaptada a les diferents situacions físiques de cadascun.

Les activitats que es porten a terme al centre són variades i van des d’una gimnàstica suau i de manteniment fins a exercicis de relaxació i respiració. Es treballa amb una dinàmica de joc per tal de motivar al màxim als usuaris.

Objectius:

  1. Cognitius
  • Estimular l’atenció, la concentració i la memòria (curt i llarg termini).
  • Afavorir la representació mental.
  • Orientació espacial i temporal.
  1. Motrius
  • Augmentar la resistència física.
  • Millorar la força muscular (potenciació).
  • Estimular la velocitat de reacció i la coordinació (global, óculo-manual…).
  • Incrementar l’equilibri (propiocepció).
  • Mantenir o augmentar el balanç articular.
  • Treballar la lateralitat.
  • Potenciar la pràxia fina (dits i mans).
  • Estimular la noció del propi cos.
  • Afavorir la marxa.
  • Treballar les transferències.
  1. Emocionals i socials
  • Millorar el sentit intragrupal (pertinença a un grup).
  • Incrementar les relacions socials.
  • Estimular la comunicació.
  • Millorar l’autoestima.
  • Confort físic i/o emocional.
3. Musicoteràpia

La musicoteràpia, entesa com la “utilització de la música i/o dels seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un musicoterapeuta qualificat, amb un pacient o un grup, en el procés dissenyat per a facilitar i promoure la comunicació, relaxació, aprenentatge, mobilització, expressió i altres objectius terapèutics rellevants, amb la finalitat d’aconseguir canvis i satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives”. (Federació Mundial de Musicoteràpia, WFMT, 2011).

La música té unes qualitats que la fan especial en si mateixa: és un art flexible, té la capacitat de mobilitzar les nostres emocions, pensaments, sentiments, records, pot activar o relaxar a la persona, és un mitjà de comunicació molt proper, es pot combinar fàcilment amb altres arts, etc.

Utilització d’activitats musicals amb el treball amb la gent gran amb demència, tant a nivell grupal com individual, potencia la seva participació, motivació i implicació en l’activitat. Les sessions les du a terme un musicoterapeuta qualificat i tenen els següents objectius generals:

  • Establir un vincle positiu entre terapeuta i usuari.
  • Estabilitzar l’estat anímic (estat alegre, equilibrat i no eufòric) que afavoreixi l’oberura a l’exterior (i rebre per tan nous inputs).
  • Fomentar el fet d’estar present per part de l’usuari.
  • Reforçar la socialització, especialment la comunicació significativa.
  • Incrementar el sentiment de pertinença a un grup.
  • Facilitar l’expressió de sentiments i emocions.
  • Potenciar l’autoestima i el sentiment de productivitat.
  • Dinamitzar a la persona cap a la participació.
  • Manteniment de les capacitats cognitives (atenció, concentració, memòria, aprenentatge, orientació…).
  • Desenvolupar i mantenir la coordinació, motricitat fina i grollera, i la noció del propi cos.
  • Desenvolupar i mantenir l’autonomia per prendre decisions i resolució de problemes.
  • Promoure la relaxació corporal.
  • Fomentar la creativitat, expressió i goig.
4. Artteràpia

L’artteràpia és una professió assistencial que utilitza la creació artística com a eina per a facilitar l’expressió i resolució d’emocions i conflictes emocionals o psicològics. L’artteràpia es practica en sessions individuals o en petits grups sota la conducció d’un artterapeuta qualificat. (Definició de l’Associació Professional Espanyola d’Artterapeutes, ATe).

Si bé l’artteràpia en el camp de la demència ha avançat més lentament, cada vegada hi ha més artterapeutes treballant-hi i aportant al coneixement per a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Entre ells podem citar el treball de recerca de dos artterapeutes americanes Jessica Woolhiser Stallings & Sarah K. Thompson:

“Els resultats de les investigacions descrites en aquest article indiquen que l’artteràpia pot augmentar la motivació, autoestima, confiança en la gent gran, perquè facilita la comunicació i millora o manté les funcions cognitives d’aquesta població. L’estudi també implica que l’artteràpia ajuda a potenciar l’estat anímic i reduir l’ansietat. “

L’objecte del treball d’Artteràpia ha estat aconseguir el benestar emocional, afectiu i comunicatiu dels usuaris participants, promovent la millora de la seva percepció de qualitat de vida. Els objectius específics plantejats han estat:

  • Donar suport, acceptar i reconèixer als residents participants com a únics, tot valorant-los com a individus.
  • Oferir un treball terapèutic que permeti als residents viure la seva vellesa i vida amb plenitud.
  • Atendre la vivència subjectiva del procés d’envelliment i/o de malaltia.
  • Oferir temps i uns medis d´expressió plàstica i corporal per elaborar i integrar les vivències emocionals.
  • Mantenir i/o millorar les capacitats cognitives i les seves destreses.
  • Acollir i acompanyar les seves propostes de treball, la seva creativitat.
  • Desenvolupar un espai on els participants es puguin relacionar de forma íntima amb allò que realitzen (les seves produccions) sentint-les com a pròpies, sostenint i mantenint la seva identitat i l’apertura cap els/les altres.
  • Crear un espai que permeti mantenir i impulsar la capacitat d’interès i de desig.
  • Incrementar l’autoestima i la confiança dels participants.
  • Promoure l’autonomia i la iniciativa.
  • Donar valor el potencial de creació dels participants.
5. Snoezelen

La paraula Snoezelen és una conjunció entre dues paraules. Es tracta de la contracció de Snoeffelen, que es pot traduir com olorar, i que serveix per descriure l’exploració mitjançant els sentits; i Doezelen, que pot ser traduït com relaxar, descansar, reposar, i que evoca la cerca de benestar mitjançant l’exploració sensorial.

Al ser un enfoc no directiu i facilitador, consideren el Snoezelen com un “tractament multisensorial” en el qual es fomenta que les persones amb demència s’involucrin en un ambient sensorial cognitiu menys exigent (Burns 2000). Les fites d’aquest tractament són promoure els comportaments positius i reduir el comportament no adaptables (Baker, 1997; Slevin, 1999).

Els objectius proposats són els mateixos que en la globalitat del projecte:

  • Potenciar i fomentar el benestar i confort emocional.
  • Potenciar la comunicació (verbal i no verbal).
  • Equilibrar l’arousal, entès com l’estat d’activació física i psicològica que va des de la son profunda fins al més alt estat d’excitació (ansietat, estres).
  • Disminuir els trastorns conductuals (deambulació erràtica, demanda d’atenció continua, crits, agressivitat, inquietud…)

Sent l’objectiu global millorar la qualitat de vida de la persona amb demència.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies